Ada Colau: "El PSC no podrà governar només amb 10 regidors. S'haurà d'obrir a pactes"

però és que en aquest programa tenim una de les protagonistes de la setmana. Parlem d'Ada Colau. Exalcaldessa de la ciutat de Barcelona, actualment regidora de l'Ajuntament i coordinadora de Catalunya en Comú. Bon dia. (Colau) Bon dia. Com li ha canviat la vida en aquest 6 dies? (Colau) No he tingut pressa per fer una entrevista perquè no era alcaldessa. M'he permès no ser jo la que hagués de sortir en un primer moment. Després, sí que he prioritzat passar estona amb els meus fills. Ho he gaudit moltíssim. Parlem del que va passar el dissabte passat. La decisió d'investir Collboni es defineix el mateix dia. Sí. I és tot molt racional. Si voleu us ho reconstrueixo. Ja s'han fet algunes teories conspiranòiques que no tenen cap mena de contacte amb la realitat. En política institucional els vots et donen el marc de joc. Tu has de fer el màxim que puguis amb els vots que t'ha donat la ciutadania. En aquest cas, vam tenir uns resultats molt ajustats. Va guanyar Xavier Trias i en segon lloc el PSC. Jo sempre he dit que a l'Ajuntament es governa amb una majoria, com a mínim, de 21 regidors i regidores, i la majoria era d'esquerres. Des de llavors ens vam posar això com a objectiu. Cadascú tenia el seu objectiu. El senyor Trias volia ser alcalde. Però ell mateix va dir que amb 11 de regidors no podia governar. De fet, el mateix ha explicat que durant molts dies he intentat pactar amb el PSC. Ell va a buscar aquesta majoria, i Esquerra Republicana era el segon plat. És legítim, era la seva proposta. El senyor Collboni volia jugar a l'arrossegament. "Si no voleu Trias, voteu-me a mi". Nosaltres li dèiem que no era suficient. Jo vaig intentar un pacte d'esquerres, parlant amb el senyor Maragall i el senyor Collboni. No va ser un èxit, ho reconec. Ho vaig intentar i no ho vaig aconseguir. El senyor Collboni tenia una mica més de responsabilitat. S'hi va quedar primer, havia de liderar les converses. Crec que aquí el senyor Collboni va fallar. Però la veritat és que no hi va haver manera. Ho vaig intentar fins al final. Si jo obro l'opció al que deia el senyor Collboni, evidentment ningú consideraria la nostra proposta d'esquerres. Com que no va prosperar... Que va fer vostè fins dissabte al matí? Vaig escriure al senyor Maragall. El senyor Collboni no liderava una conversa a tres, però el senyor Maragall avançava un pacte amb el senyor Trias. A tot això va rebre alguna trucada de Madrid? En cap moment. Em vab enviar ànims, però res més. Allà hi ha el meu registre de trucades del telèfon, i es pot comprovar. No hi va haver cap trucada. El dissabte al matí, fins i tot, vaig escriure un últim missatge a Ernest Maragall reconeixent-li que segur que no havíem fet prou, ni prou bé. Però, ostres, una cosa és que deixis que Trias sigui investit per la mínima i l'altra és que ja entris a govern. Li ho demanava. "Si entreu, s'obre la possibilitat d'explorar altres camins". Ni em va contestar. A partir d'allà, vostè què fa? Fem reunió amb el grup municipal, que després externalitzem a la coordinadora de Barcelona En Comú. Els estatuts ens permeten prendre decisions, i només en el cas que hi hagi un pacte de govern sí que s'ha de fer una tramitació. Ens podíem votar a nosaltres mateixos, cosa que era inútil. Inútil per què? Perquè era impossible que jo sortís com a alcaldessa. Els nostres vots eren irrellevants. Provocaven que per inèrcia sortís Xavier Trias. Aquí és on va començar una anàlisi molt racional. No volíem arribar aquí. Però tampoc té sentit quedar-te en una amargura amb el resultat. Vam haver de defensar per què ens vam presentar nosaltres a les eleccions, i nosaltres tenim un programa molt concret. Collboni ja ha dit que els eixos verds els atura. Segurament, el senyor Collboni no és tan ambiciós com nosaltres. Nosaltres Nosaltres tota la transformació urbana sense precedents que s'ha fet en aquesta ciutat durant els darrers 8 anys, aquesta transformació que des de l'època olímpica no es vivia, qui ho volia desmuntar completament era el senyor Trias, El senyor Collboni és veritat que va tenir un comportament erràtic i poc ètic quan va deixar el govern 4 mesos abans de les eleccions i va començar a criticar coses del seu propi govern. Ara bé, jo tinc més opcions de tenir més coincidències amb el senyor Collboni per mantenir els eixos verds, la política d'habitatge, les inversions a l'escola, el pla de barris... Etcètera. Has de fer l'esforç possible perquè la situació dels vots et doni força incidència. En dos dies van canviar d'opinió. Per què? Què va canviar? Nosaltres intentàvem un pacte d'esquerres. Havíem de tancar la porta a qualsevol altre escenari. Un cop que arribem al dia de la investidura i veiem que no hi haurà possibilitat de pactar les esquerres dius: "Quin és l'escenari més dolent?". I això és un càlcul purament racional. Les emocions què li deien? Les emocions són complicades. Has de superar qüestions personals. Entre el senyor Maragall i Collboni és evident que no hi ha química, això ho ha vist tothom, però s'ha de deixar de costat, perquè tu tens un compromís amb la ciutadania de Barcelona per complir el teu programa. Jo reivindico les emocions, però no han de ser l'únic criteri. Hi ha d'haver criteris racionals. L'últim dia estàvem tots molt cansats, però no pot ser el cansament el que mani. A demanar veure en quin context tindrem més incidència perquè les nostres polítiques no facin passos enrere. Amb un PSC amb minoria que no pot governar amb 10 regidors, perquè ja li dic que és impossible, s'hauran de fer pactes. Primer hauran de passar les generals, però un cop passat, en qualsevol dels dos escenaris possibles, si guanya la dreta --cosa que esperem que no perquè seria terrible-- necessitarem enfortir un govern d'esquerres a Barcelona, ampli i sòlid. Per això li dic que és un càlcul molt racional. Però és irrellevant. No s'ha fet cap cap acte. No li sembla una contradicció? És com si jo pregunto fins a quin punt és una contradicció que Esquerra Republicana governi a la Generalitat de Catalunya si no va ser el més votat i ho fa en minoria. És una votació per interessos molt diferents. Els pactes de govern són una cosa diferent. Jo no puc fer mai un pacte de govern amb el PP. En canvi, que hi hagi votacions concretes en què coincideixi amb partits amb qui no tens res a veure en política passa cada dia. Per diferents motius coincideixen les votacions. Que li va semblar el discurs de Xavier Trias? Vaig intentar mostrar empatia. Entenc que conèixer un canvi inesperat el darrer moment és un cop. Aquesta empatia la vaig mostrar. Però crec que ell es va equivocar una mica, sobretot sent un home que té tanta experiència. I va començar el discurs dient: Aquí hi ha molta gent que no sap perdre. I després va dir un improperi, cosa que demostra que ell tampoc sap perdre. Però no deixa de ser una anècdota. Ell personalment té el meu respecte. És una persona molt experimentada. Quan el dia abans vam saber que Convergència, perquè amb Xavier Trias no són dilluns, perquè amb Trias no són Junts, si no l'antiga Convergència, perquè jo sé el que van fer a Barcelona aquesta gent, perquè vaig entrar després del seu mandat, i van fer privatitzacions, operacions urbanístiques especulatives, turisme massificat... Jo no vull això per Barcelona. El meu compromís és defensar la ciutat. No volia que tornés al model oposat al nostre, neoliberal desfermat. Crec que vam fer bé. Això no treu que pugui tenir respecte pel senyor tries. Quines garanties té que això no passi amb Collboni com a alcalde? Haurà de fer pactes. Veurem amb qui. Doncs els darrers anys ha pactat amb esquerra. Amb qui primer em vaig reunir això va ser amb Ernest Maragall. Eñ primer de tots. I li vaig dir: "Només tens cinc regidors però jo en tinc 9, sumem 14". El partit socialista en té 10, se'n necessiten més de 21 i el partit socialista en té 10 i necessiten més de 21 per governar. Jo estava disposada a compartir l'alcaldia. Havent investit Collboni amb la pinça al nas, com a mal menor, tinc l'oportunitat de tornar a plantejar un govern d'esquerres després de les generals, perquè ell no pot governar sol. En canvi, jo sé com governen els Convergents, perquè ho he vist. Ocupant el poder ràpidament. Ho han fet durant dècades. És la famosa frase de la senyora Ferrusola. Si Esquerra hagués entrat com a força minoritària subalterna, Crec que hauria pogut posar una pàtina social en algunes polítiques. Però no haurien marcat la diferència. En canvi, amb un PSC en minoria de 10 regidors, que no podrà sostenir-se en el temps, perquè ho he passat jo mateixa, Tenim una oportunitat, perquè si el senyor Collboni vol ser alcaldes haurà de seure amb possibles socis a la taula. Haurà de fer propostes engrescadores. Li demano per la seva relació amb esquerra. Maragall canviarà d'opinió? M'ha dit que van investir Collboni amb la pinça al nas. Què va pensar quan va sentir Feijóo dient que havien complert amb el seu deure? Van aconseguir que no hi hagués un alcalde independentista. Tothom està en campanya. Hi ha una escena divertida. El Partit Popular va estar molts dies fent l'oferiment a Collboni, i Nosaltres dèiem que no ens ho plantejàvem en absolut. El Partit Popular estaven molt nerviosos. No sabíem què fer. El senyor Collboni diu la veritat quan diu que va entrar al saló de plens sense saber si seria investit, ElPP Van dir que votarien però només amb un context concret. I quan allà van saber que ha canviat l'escenari, es van reunir als passadissos. Hi havia molts nervis. Van decidir l'últim minut si mantenien la paraula o no. Hi ha hagut coaccions? No. I fa 4 anys? Tampoc. El senyor Valls és una persona amb molt caràcter. No va decidir res de les polítiques de la ciutat. Creu que pot acabar passant el mateix amb els vots dels Comuns? No entenc la pregunta. Que hagi sigut una votació instrumental per donar l'alcaldia el PSC. Vostè té el peu esquerre alineada per pactar un tripartit a Barcelona? Entenc que ara Esquerra està dolguda. Des d'aquí expresso la meva empatia. Però també va passar el mateix fa quatre anys, i jo ge agraït Esquerra Republicana els últims quatre anys, Van aprovar tots els pressupostos. , ns han ajudat a transformar aquesta ciutat, a fer-la més verda. Els convidaré a seguir fent-ho des de dins del govern. Potser ha de passar més temps. Però insistiré. Qui és el guanyador d'aquella aritmètica de vots? L'oportunitat d'un govern d'esquerres. Però això ara mateix no hi és. El senyor Collboni no pot guanyar sol. Ha sortit guanyant el socialisme? Si no pot governar tindrà problemes molt greus. Fa falta gent. Fan falta equips. Fan falta majories al ple. El tauler segueix obert. Sense aquesta investidura, el tauler s'hauria tancat. Acceptaria entrar sense ser alcaldessa? Ja ho veurem. Ara no m'ho plantejo. Deixo un llegat. Hem canviat l'agenda de la ciutat. Ara vull acompanyar el grup municipal perquè les polítiques que hem engegat no tirin enrere. I si no pot? Doncs si més endavant resulta que per alguns motius no es pot em plantejaré què faig ambl a meva vida però jo tinc un compromís amb un projecte de ciutat. Quan acabi el 2023? No m'ho posat una data. Jo estic molt preocupada per la situació de les escoles públiques. En vam parlar amb la consellera Simó. Senyora Colau, parlem del 23J. Tanca les llistes dels Comuns amb Ascens, integrats dins del partit Sumar. Què està passant amb el referèndum? Qui vulgui un referèndum pactat pot votar els Comuns? Som la formació més estable i coherent sobre aquest tema, els Comuns. Però ara estan integrats a Sumar. Sí. I és un pas endavant a l'Estat que feia temps que demanàmve. Estem contents. Hi ha un programa compartit però nosaltres tenim un programa propi per Catalunya i hem defensat sempre el mateix. Em fa gràcia perquè se'ns pregunta molt a nosaltres! Defensem en general el dreta decidir. Vam estar en contra del 155. Al final, el camí ha estat el que es coneix com la via Ascens. Tot això porta a la taula de diàleg. No es reuneix la taula de diàleg des de quan? Això ho han de dir els responsables. Jo em centro en Barcelona. La taula de diàleg és on s'ha d'acordar. S'ha d'acordar una nova proposta de rleació entre Catalunya i l'Estat, refrendada pels catanals. El que surti de la taula de del diàleg és el que s'ha de votar? Home, ja que has posat un mecanisme per desbloquejar la situació, el lògic és que surti una proposta. D'aquesta taula de diàleg en pot sortir una reforma de l'Estatut? Està clar que hi ha diferents possibilitats. Jo vull una solució efectiva. No vull promeses que no es compleixen. Ha costat molt arribar a la taula de diàleg, i el patiment de molta gent. Les posicions diverses a Catalunya han de fer un esforç a la taula de diàleg per arribar a una proposta. Vostè confia en aquesta taula? Hi hem de confiar. És que en democràcia les coses es resolen així, es resolen amb negociacions, amb diàleg. S'ha de trobar el punt en comú, és l'única manera d'avançar. La seva formació ha estat a La Moncloa, i ja hem vist els resultats. Doncs, disculpi, però déu-n'hi-do! Els indults, les reformes... Estem molt més encaminades per resoldre el conflicte. Intentin aclarir el tema del programa dels Comuns i del programa de Sumar. Escoltem què deien Aina Vidal. (Vidal) Nosaltres som exactament allà, on hem estat sempre. Catalunya ha de poder, per descomptat, votar el seu futur. Ha de votar el seu futur, però això ha de ser un punt d'arribada, no pot ser un fre per seguir millorant. Per tant, el referèndum formarà part, per descomptat, com sempre ha format part del nostre programa electoral. (Díaz) El programa de Sumar-En Comú Podem no existe. Y el que existe es de Sumar. Y yo me refiero exclusivamente, si quieren ustedes, al programa de Sumar. (Colau) Ni havia sentit aquestes declaracions. Em va avisar Ernest Urtasun. La nostra posició és la de sempre. La que li acabo de dir jo, i està escrita. La que està escrita al programa és la de... La de la taula de diàleg. I llavors per què Díaz va dir això? Ho desconec. No ha parlat amb ella? No. Aquestes declaracions, en concret, no sé d'on surten. El que sí que sé és tots estem en aquesta posició. A En Comú Podem defensem el que hem defensat sempre. Aquest full de ruta més pragmàtic i realista ha anat avançant i estem més a prop de la solució, encara que és cert que queda molta feina per fer. També m'agradaria apuntar que En Comú Podem portarem com a prioritat molts altres temes: Rodalies, habitatge... No et preocupis. En parlarem segur, de la campanya. Però avui era actualitat. Volia deixar clar si Yolanda Díaz defensa el referèndum. Yolanda Díaz defensa la taula de diàleg. Per tant, estem d'acord. Nosaltres diem que la taula de diàleg és el que ha d'acordar què decideixen els catalans i catalanes. Pedro Sánchez també la defensava. Nosaltres som qui va posar sobre la taula els indults, la reforma del Codi Penal... De fet Sanchez s'hi negava. I es va acabar fent. Un altre nom que ha sortit les darreres hores ha sigut Jaume Asens. Tanca amb mi la llista. La tanca, però no l'encapçala. L'ha encapçalat dos cops. Ha fet moltíssima feina. Té tot el màxim reconeixement del nostre espai i tot el suport. Ara té tot el dret d'agafar-se un temps per ell i després podrà aportar a la política des de molts llocs diferents, no en tinc cap mena de dubte. És un jurista extraordinari i un polític extraordinari. Escolti'm, ¿els que fan la lectura que la antiga Iniciativa estan ocupant els espais de poder de Sumar s'equivoquen? Sí. Perquè ja fa temps... Si això m'ho diguessin fa dos anys de l'experiència dels Comuns, però ja en portem 8. Estem barrejats. Som companys i companyes que treballem colze a colze. Pregunta si venien d'una política institucional... Això ha estat una riquesa del nostre espai que ens ha donat un valor afegit, el fet d'ajuntat gent de l'activisme a peu de carrer amb gent que sabia com anava la institució. Em sembla una trobada molt virtuosa. Ho deia perquè vostè feia bandera de la política de fa 8 anys. Sí, la política és ajuntar gent molt diversa. Gent acadèmica, gent que venia de moviments socials, gent que sabia com anaven les institucions... I fa que avui siguem un espai cohesionat. I a Sumar què li sembla la tria de nom? No estic a les negociacions. No em dona la vida. Alguna informació tinc. També de Yolanda Díaz, que és qui d'alguna manera ha intentat acontentar a tothom. Ha aconseguit tancar un acord amb les 15 formacions i anar tots junts. Em sembla històric. Li sembla una equivocació no portar a les llistes Irene Montero? Jo crec que Irene Montero ha sigut una política de primer nivell i que ha rebut uns atacs. Crec que seguirà fent política i que pot aportar des de molts llocs. Això és com dir que ha quedat amortitzada en la política institucional? Jo no he dit això. Jo el que sé... Ella ha decidit no ser a les llistes de Sumar. Ella no ha decidit no ser a les llistes de Sumar. Està fet un acord amb 15 formacions i Podem ha sigut en aquesta d'acord i aquestes llistes, i que els dos màxims càrrecs de Podem han dit que estaven d'acord amb aquest acord. Podem ha validat això. Els Comuns estan parlant amb el PSC? Jo no ho estic fent directament, però tothom està parlant amb tothom. Si podem promoure un govern d'esquerres de la diputació, sempre el defensarem. Podríem tornar a veure un acord dels Comuns amb el Partit Popular? No he sentit que ningú plantegés aquest escenari. He sentit que s'està buscant un acord amb Esquerra, però que Junts també està buscant reeditar un acord amb el PSC. Jo faré que puguin estar-hi PSC, Esquerra Republicana, nosaltres, també hi és Terrassa... Amb el que està passant, com més prgorés hi ha de l'extrema dreta, com més capaços com a esquerres d'articular-nos, cadascuna amb les seves distàncies, crec que és important articular-nos. La ciutadania espera que ens posem d'acord. Li vull fer dues preguntes. Una sobre el passat i una sobre el futur. ¿De què està orgullosa vostè com a alcaldessa dels darrers dos mandats? I què li sabria més greu que el senyor Collboni desmantellés? Ara hi ha un model que abans no hi era, i això és un conjunt. És que hi hagi més habitatge que mai, protegir els centres escolars, és canviar el model de ciutat per posar les persones al centre, enlloc dels cotxes. En polítiques socials som més fortes que mai, amb nous serveis públics... Crec que ens ho reconeix tothom, que hem canviat realment l'agenda política de la ciutat. Crec que això, si fos Collboni o qui fos que ho volgués tirar enrere, no només protestaríem nosaltres, sinó que hi hauria una ciutadania organitzada que no permetria que es desmuntés. Són moltes polítiques que abans no es feien, com el psicòleg i dentista municipals, i que s'han convertit en una realitat. Crec que el senyor Collboni això no ho pot desmuntar. Si a més a més s'ha aconseguit un pacte d'esquerres, podem avançar. ¿Si aquest pacte d'esquerres no surt o li surt abans una proposta per fer la ministra, hi aniria, a Madrid? No m'ho he plantejat. Ho he dit molts cops. Ningú em creia. Tothom donava per fet que si no guanyava les eleccions a Barcelona aniria a encapçalar la llista. I demostro que tenia la raó. No ho tinc plantejat. Tota la meva admiració per totes les companyies que ho faran a Madrid. Però jo ara mateix estic centrada en el grup municipal. Si es consolida, es planteja fer el salt al Parlament?